Ara em dedico al cinema

Línea Aído, digame?

(Progre contentet i a punt que li facin la foto amb el "mocho")

Más de un año después que MILAPUNDIT diese la primicia, el gobierno ya tendrá lista la "Línea Aído, dígame?".

Esta vez no hay corresponsal, MILAPUNDIT se lo ha trabajado solita (vía Políticamente incorrecto, que alguna tiene que haber).

Prevalecen aún las palabras dichas hace más de un año:

"España 10/6/2008 La ministra ha hablado sobre el Teléfono para dudas masculinas o también mal llamado De maltratadores. Llamarlo, por llamarlo de alguna manera, hay quién lo llama "Línea Aído, dígame". Que los que lo llaman de maltratadores son los malos, los que van contra el gobierno y le quieren mal, que ese teléfono ayudará a todos los hombres desorientados en su sexualidad, que no se adaptan al nuevo tipo de hombre que quiere el gobierno, que al parecer de la ministra son muchos y van faltos de teléfono para explicarlo y descansarse, a lo Teléfono de la Esperanza o una nueva etapa de Encarna de noche (Aído de noche) UF!

Seguimos. La chica, al explicar lo del teléfono, en su afán de la igualdad y el uso del lenguaje no sexista, ha dicho lo que vamos oyendo todo el día de hoy, lo de MIEMBROS Y MIEMBRAS; la probe se ha tivocado, dice que porque venía del extranjero y eso cansa y una/o ya no da en fijarse en cómo habla de tanto ir y venir, preguntar, responder, ruedas de prensa... que lo de ministra del Concepto cansa. Y, tooodos contra ella, hasta los de la RAE, que le piden que se fije más. Yo aventuraría a decir que ella, en su afán de ser precisa en el lenguaje, se aprendió el lema de la RAE: "Limpia, fija y da esplendor"; para limpiar, no lo hizo, que eso va con la mujer/o antigua; para fijar, no, que no se fijó lo suficiente; lo hizo para dar esplendor a la lengua."

Matrimonis

Ara que ja hi ha matrimonis de tota mena. Jo proposaria matrimonis robòtics amb Google:

1.- Li preguntes alguna cosa a mig partit de futbol i, sense "rechistar" et respon, no et contradiu, està per tu.

2.- Si a mig partit li preguntes quins equips juguen, no s'enfada.

2.- Li preguntes una cosa una i mil vegades i sempre et respon adequadament i educadament. Que no li ho preguntes prou bé? Educadament et diu: Potser volies dir...?

També et podries casar amb el GPS del cotxe:

Que ell t'aconsella anar per aquí i tu vols anar per allà? Primer et diu que "cuando puedas realices un cambio de sentido". Que tu no lo realizas? Doncs, sense "rechistar" recalcula el camí i et recondueix. Que t'equivoques una i mil vegades, mai no alça la veu, sempre el mateix to.

Això sí que serien marits! M'ho repensaré.

REFLEXIONES VERANIEGAS

Aquest estiu, Milapundit està ocupada en afers principals, i té descuidat una mica el blog, evidència que no cal explicar massa. Monsieur le maire no es deu haver mogut d'Sprigfield perquè veig que no dóna senyals de vida; però la Dorita Crespín es veu que ha passat un estiu reflexiu i ens envia les seves sempre encertades meditacions i cavil·lacions. De fet, és la dona que jo coneixia, ja m'estranyava que se m'hagués desviat tant cap als baixos.

Per cert, Dorita, la foto de la seva àvia, no troba que és encertada? s'assembla tant a vostè!

En torno al himno de su página.

Verano del 2009: … Tonigth, cerveza, cuerpos esculturales, cremas solares, viajes exóticos, holgazanería…

Mayo del 68, revolución estudiantil. Tras ella canciones e ídolos: Joan Baez, John Lennonn y Yoko Ono, Moustaki, Brassens, Paco Ibáñez, Llach, Serrat y tantos otros con quienes, vosotros los catalanes a quien tanto admiro, os hinchabais a placer mientras os creíais abanderados de la lucha antifascista.

Tantas emociones, tantos valores y tantos recuerdos guardados por nosotras y nosotros, partisanas y partisanos de pelos largos, faldas holgadas, defensores del sinsujetador y sincorbata, idólatras de haz el amor y no la guerra…

Ha llovido mucho desde los felices setenta –año arriba, año abajo- en que esperábamos los rayos de sol veraniegos como intervalo idóneo para el desfogue, la diversión y también la reivindicación de ideales. ¿Cuáles eran nuestras premisas? Ser adolescentes (¿existía ya la palabra?) de colegio de monjas y, a la vez, receptoras de idílicos slogans que retumbaban tras los Pirineos: paz, amor libre, drogas (¡estaban ya inventadas!) y rock-and-roll.

Ha llovido mucho. Estamos cansadas y cansados, todas y todos, de aguantar burlas tal reptiles en vías de extinción: que si chiruqueros, que si cumbayás… Pero llega la crisis (¿económica, inmobiliaria, de valores…? ) y resucita por arte de magia la imagen que habíamos empezado a olvidar tras nuestras incipientes (¡!) arrugas. Vuelven los premamás, los tejanos estrechos y desgastados, las inmensas gafas de sol, los estampados que dejan de ser horteros, las camperas, los minimorris… y pronto quizás bailaremos la yenka y el casachoc!

Verano del 2009. No me siento cómoda. Se respiran aires de la lejana moda hippie más superficial. ¿Para qué la necesitáis, mocosos del XXI? ¿Signo de crisis, de poca personalidad o intento de peloteo para que os sigamos manteniendo? ¿Qué ideales, qué independencia reivindicáis, eternos adolescentes?

(Para quien le venga a gusto tranquilizar su conciencia -¿sabéis qué es?- os diré que llegará el día de nuestra jubilación. Tras repetidas idas y venidas a la Manga del Mar Menor, siempre en temporada baja, sabed que tenemos intención de decidir, elegir y costear el hotel previo a nuestro último viaje. Utilizo a drede los eufemismos pero nosotros no olvidamos ni a los maestros en poesía ni el orgullo propio.)

Dejémonos de estupideces y trivialidades.

Entre las actividades de mi verano del 2009 destaco, por el momento, los largos paseos en solitario por las playas cántabras y un inesperado viaje a la ciudad de las luces. Tardé muchos años en pisar París aunque la conociera detalladamente a costa de diccionario y traducciones: el bosque de Boloña, el bateaumouche, la bohemia du Sacré Coeur, Nôtre Dame…

Pues bien, paseando por el Barrio idílico de la Sorbona, en el parque napoleónico conocido por el estanque en que la mayoría de parisinos ha sido feliz empujando, con un simple bastón, sus barquitos (¡qué bella la infancia!) me encontré le Monument aux étudiants résistants, esculpido, debo decirlo, antes de mi primera comunión.

Quiero ser optimista. ¿Serán las recientes huelgas estudiantiles herederas de la lucha de la resistencia francesa? ¿Lo son de las reivindicaciones del 68? ¿Luchan tal vez contra una represión a su cultura y lengua? ¿De qué fascismo son víctimas? ¿La lucha trae la indumentaria? ¿Son conscientes de lo qué pretenden?

Hay de todo en todas partes. Según mi parecer muchos niños de papá y mamá quieren simplemente llamar la atención de una sociedad que les ha colmado de placeres y de consumismo sin necesidad de pedir nada. ¿No somos todos víctimas de una sociedad confusa que necesita sorprender ya sea con ideales o sin ellos?

Sea como sea yo seguiré con mi peinado, continuaré con mis faldas holgadas, zapatos planos –ahora bailarinas Bruni– repetiré lecturas y música y seguiré fumando señoritas y alardeando de mi soltería.

Hasta pronto.

Dorita.

PS: Apreciada señora, ¿dónde encontró la foto de mi abuela?

LA RIQUESA DEL CATALÀ

Crònica-Recull de la Dorita Crespín, que se'm desmarxa i darrerament li ha agafat pels baixos. I jo que la tenia per dona sèria. Ara bé, la cosa del català també veig que li ha agafat fort. Abans tampoc no ho dominava tant:

Un exemple de la riquesa del català, és el nombre d'accepcions d'una simple paraula, com por ésser la molt coneguda i freqüentment utilitzada que fa referència als atributs masculins: COLLONS.

-Si va acompanyada d'un numeral, té significats molt diferents. Així, UN significa car (val un colló); DOS significa valentia (té dos collons); i TRES significa menyspreu (m'importa tres collons).

-El verb canvia el significat: TENIR indica valentia (aquell té collons); però amb admiració pot significar sorpresa (té collons!); i amb afirmació significa enveja (quins collons que té!). El verb POSAR indica un repte, sobretot segons on es posen (va posar els collons damunt de la taula!).

-El temps del verb utilitzat, canvia el significat de la frase: Així el PRESENT indica molèstia o fàstic (No em toquis els collons!), el REFLEXIU significa vagància (s'està tocant els collons!), i l'IMPERATIU significa sorpresa (toca't els collons!).

-Els prefixos i sufixos modulen el seu significat: A expressa por (acollonit), DES significa riure (descollonar-se), UT indica perfecció (collonut) i ASSOS indica indolència o abúlia (collonassos).

-Les preposicions matisen l'expressió : DE significa quantitat (feia un fred de collons) o també èxit (va anar de collons), PER significa voluntarietat(ho faré per collons!); FINS expressa el límit d'aguant (n'estic fins els collons!); AMB indica valor (és un home amb collons!); i SENSE indica covardia (és un home sense collons).

-El color, la forma, la polidesa o la mesura, també tenen significat : el color VIOLETA significa fred (em van quedar els collons morats!); la FORMA significa cansament (tinc els collons quadrats); el DESGAST indica experiència (en tinc els collons pelats!); i la MESURA expressa rancúnia (en tinc els collons plens!).

-La mida i la posició són importants: la MIDA (els té ben grossos), i la POSICIÓ (els té ben posats). Però hi ha una mida màxima que no es pot superar (té uns collons com un toro!). Si s'ultrapassa la mida màxima, aleshores indica vagància o feixuguesa (li pengen, se'ls trepitja!). I també existeix una MIDA mínima: (de colló de mico).

- La INTERJECCIÓ significa sorpresa (collons!) o desengany (quan falles un ... de 20 cm .: collons!) i quan un t'empeny massa, no hi ha frase tan afortunada com dir-li: ets un torracollons!.

- Científicament són molt importants, ja que en aquest lloc hi resideix la VOLUNTAT (ho farem de collons!) i d'aquí en surten les ordres (em surt dels collons!).

-L'estat anímic queda molt ben reflectit: Així, el DEPRESSIU diu: tinc elscollons per terra, i l'EUFÒRIC diu: em va sortir de collons!.

-Són signe de desaprovació, quan un diu una tonteria: Quina collonada!, i per als amants de la gastronomia, no hi ha res millor que finalitzar un bon sopar, tot i dient: RECOLLONS, quin sopar!.

-Finalment, ja que heu tingut la paciència d'escoltar-me o de llegir-me, permeteu-me acabar dient-vos: SOU COLLONUTS!.

----------------------------------------------------------------------------

-I encara hi afegiria: "Com diu el sr. Martinell quan alguna cosa el sorprèn o quan alguna cosa no va prou bé: COLLONS, COLLONS, COLLONS!!!

La Pajín

Monsieur le maire s'ha picat amb això de la nova corresponsala i ràpidament me n'ha enviat una de nova. I bona! És sobre aquesta noia que té un nom com a diminutiu tot ell, la Leire Pajín. Important en la política espanyola, però que a Mr. Quimby li han arribat rumors que fan córrer males llengües que volen mal als que manen.

Doncs diu Monsieur le maire que aquesta noia li fa gràcia al ZP, i ella està embadalida pel "kefe". Vegeu fotos:

Ella fa goig i és joveneta i el "kefe", si no obre la boca, és un xicot que té planta i bon "pamet".

Ara bé, la cosa no acaba aquí, perquè també m'ha portat altres fotos en les que es qüestiona la identitat de la noia que ens ocupa i la seva desgana en el treball (i mira que que de "palica" parlant no n'hi falta): 

I això, que el safareig general va per aquests viaranys i Monsieur le maire mira d'estar al dia, tot i la distància i les seves obligacions.

La Dorita Crespín

La Dorita Crespín, quan la vaig conèixer, era una dona seriosa; per això la vaig agafar de "corresponsala". I ara va i m'envia aquest video. No sé pas com s'ha tornat. Però mira, anirem tirant entre ella i Monsieur le maire, que no està la situació com per pagar sous massa alts, i ells ho fan a estones perdudes: 

CARLA BRUNI HACE GALA DE SU ELEGANCIA EN ESPAÑA

Monsieur le maire, au début de la semaine m'a envoyé ces photos du voyage officiel de Mr. Sarkozy et carla Bruni à l'Espagne, en remarquant que la meilleure était celle des derrières.

Je vous le dis toujours, Monsieur le maire, vous n'avez que ça dans la tête!

Mais... aujourd'hui, j'ai trouvé une nouvelle correspondante, qui va m'envoyer souvint la dernière actualité. Elle m'a dit que Mr. Quimby estaba en lo cierto, que durante la semana no se ha hablado de otra cosa que de ambos traseros. Sin duda, en palabras de la corresponsal, el de la princesa tiene mejores hechuras. El vestido de Carla va un poco holgado. Dícese que para disimular los efectos que con los años produce la ley de la gravedad en los cuerpos. Se notan, pues, en palabras de entendidos, los pocos años de más que le lleva Carla a Leti. 

Mira tu! i els colors del Barça! que ja semblava un bon auguri culé! 

Au, prou per avui i fins la propera!

KARMA

Hi ha una ministra que es fa dir Karma.

Realment sona així quan l'anomenen a les televisions en castellà. Segons la wikipèdia: 

"De acuerdo con las leyes del karma, cada una de las sucesivas reencarnaciones quedaría condicionada por los actos realizados en vidas anteriores."

Bé, doncs, què deu haver fet aquesta noia en reencarnacions anteriors per ser ara com és?

Circula la teoria que diu que aquesta de dalt era l'encarnació de la Karma, i els seus actes en successives reencarnacions la van anar condicionant fins a esdevenir així:

TAPARRABUS

Tarzan amb el tapall primitiu a tall de calces (entengui's taparrabus) de consuetud

La primera peça de roba que va portar l'home en temps immemorials, vaja des que Adam i Eva foren foragitats del  Paradís Terrenal, fou el "taparrabus". Llegint sobre una secta de fa més de 2000 anys, als membres de la qual, en ingressar-hi només els donaven un "loin-cloth, a hatchet and a white garment", m'ha passat pel cap veure com el castellà i el català se'n sortien amb el "loin-cloth". Ràpidament he trobat que era el famós taparrabos en castellà, però no hi havia manera de trobar la paraula en català. No en tenim. Al diccionari hi diu: "Tapall primitiu a tall de calces"; Déu n'hi do!

Ara veig per què la majoria de catalans fem servir el mot "taparrabus".